FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastiment català no cobertat, amb corredors osense, no gaire gran, de dues rodes, d'aparell llatí d'un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec. Bastiment no català que recorda força el llagut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esgarrapar; l'efecte. Em va fer una esgarrapada a la cara. amb una esgarrapada [oamb quatre esgarrapades] Precipitadament. Avui he dinat amb una esgarrapada. Es vestí amb quatre esgarrapades i es calçà sense posar-se els mitjons. [...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No vestit. Es va treure els vestits i restà tot nu. Nu de cintura per amunt. Amb els peus nus. Nu de cames, de braços. Fora de la beina. Amb l'espasa nua. nu i cru Completament mancat de vestit. Cos nu. Pintar un nu. Representació en pintura, en escultura o en fotografia del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al ciclop o als ciclops. Construït amb grans blocs irregulars de pedra, sense cap material que els uneixi i generalment amb alguna pedra petita que fa de falca. Muralla ciclòpia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l'aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal invertebrat, de l'embrancament dels artròpodes antenats, de respiració traqueal, amb el cos dividit distintament en cap, tòrax i abdomen, amb sis potes i amb ales, dues o quatre, osense. En zool., classe d'aquests animals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aguanta molt de temps caminant sense fatigar-se. Estri que serveix per a aguantar l'infant quan aprèn de caminar, o una persona que camina amb dificultat. anar sense caminadors No necessitar el guiatge de ningú. [...]
oracions es construeixen sense el pronom en o bé amb el verb haver-hi. Per exemple:
En aquella sala són deu.
En aquella sala n'hi ha deu, de persones.
[...]